Nascut el 5 de gener de 1948, a Barcelona. Pintor, gravador i litògraf, també duu una intensa activitat paral.lela com a creador de cartells i portades de llibres i discs. Començà a pintar a final de la dècada dels setanta i ja, des dels inicis, desvetllà interès entre personalitats del món de l'art: Roland Penrose, Joan Prats, J.J. Sweeney, Joan Miró, J.Ll. Sert, J.E. Cirlot, A. Cirici Pellicer.., i se li reconeix "una gran capacitat de ser ell mateix, d'aprofundir en ell mateix, mantenint un estil i evolució propis" (Lourdes Cirlot, 1987)

A Viladecans li agrada considerar-se petit poeta. La seva obra s'ha desenvolupat i depurat a través d'una síntesi al llarg de diverses etapes, fins a assolir un llenguatge estètic personal. Aquest llenguatge es basa en la reflexió i en el diàleg constant amb el procés creatiu, entre l'instint i la raó. Podriem dir que hi ha un procés constructiu en les obres de Viladecans i les seves composicions són volgudament controlades, fruit d'aquest esforç de síntesi que no deixa lloc a l'atzar ni a la gratuïtat.

Impera en la producció d'aquest artista l'excitació pel coneixement. Sebastià Serrano (1998, Viladecans. Una història natural)la qualifica de pintura cognitiva per l'afany de coneixement i de reflexió que cada peça i sèrie condensen. Viladecans té desitg de conèixer, de trobar un sentit a l'ordre de les coses, fins i tot arriba a angoixar-se per descriure les "coses" de la terra, una complexitat que el fascina i alhora li fa por.

Viladecans s'atura en les petites coses, ja siguin del món quotidià o de l'entorn natural, que són la seva font d'informació. El llenguatge propi que ha elaborat es caracteritza per l'aparició de signes que, junt amb la geometria pura, les taques abstractes o les configuracions figuratives, proporcionen la unitat i coherència que al.ludeixen a la presència d'un estil. La persistència de certs signes fa pensar en un possible significat simbòlic d'aquests elements. "A través d'aquests signes i la seva relació dialèctica va aconseguir ràpidament un món personal que no ens ha permès confondre'l amb ningú més" (Josep M. Benet i Jornet, 1996).

És constant la relació entre figuració i abstracció, un dualisme al qual s'afageix la dialèctica entre el racional i l'intuïtiu. Hi ha desordre i rauxa (en forma de gargots, taques magmàtiques...), però bo i admetent aquest desordre el manté integrat en una composició organitzada. L'ordre i l'equilibri del conjunt es mantenen alhora que la geometria deixa lloc a les formes aparentment no controlades, orgàniques i sovint imprevistes. Tot plegat, el resultat es presenta ple de precisió i misteri a la vegada.

Viladecans no dóna mai resposta a la confrontació que plasma, sinó que deixa que la solució la prengui el propi espectador, incita l'espectador oferint-li el material, però mai es decanta personalment per algun dels factors. Aquestes relacions són una altra de les bases del seu estil.

Es tracta d'un artista que intenta allunyar-se dels formats habituals de la pintura tradicional, dels suports de la tela. Viladecans és un experimentador constant, cosa que el porta a la utilització de diferents tècniques, a fer-se ell mateix el paper on pintar... Aquesta elebaració pròpia de la pasta de paper l'ha dut a ser un innovador en el terreny de la pintura, ja que tot i que el suport no era nou, sí que ho era el fet de fabricar-lo el mateix pintor... La fabricació la duu a terme tenint en compte les rugositats, gruixos, color i altres característiques del paper segons el resultat final de l'obra que es vol assolir.

Aquest mateix esperit de recerca el porta també a utilitzar en una mateixa peça diversos tipus de tintes (tinta xina i tinta índia), barra de cera japonesa, pigments tradicionals, pigments acrílics, gouaches, etc. I fins, com és el cas d'Una història natural, utilitza materials orgànics (tinta de calamar, rovell, aigua de mar...).

Viladecans, investigador i experimentador, reflexiona sempre sobre el propi ofici de pintor, sobre l'art i sobre la pintura mateixa. I el fruit de la seva meditació és l'obra.

To Artist Showroom